3 de julio de 2013

Entre la crisi i els impostos, sobren amarraments a les Illes

Davant dels 107.000 llocs de treball, entre directes i indirectes, i 5.690 milions d'euros sobre el Valor Afegit Brut que representa la nàutica d'esbarjo a l'economia espanyola, a Itàlia treballen en aquest sector 669.200 persones; a França, 343.348 i a Anglaterra, 266.114. Aquestes són les dades que maneja el sector. Associacions empresarials i d'instal·lacions nàutiques han fet d'aquestes dades el seu cavall de batalla per explicar a l'Estat que o canvien les coses o es continuarà perdent una oportunitat.

En el cas de Balears, "això era especialment trist", afirma des d'Escòcia l'empresari Jonathan Syrett, que és vicepresident de l'Associació estatal de grans iots. "El 70% dels megaiots d'ús turístic es mouen per la Mediterrània. Són 767, però sols 11 atraquen a Espanya. "Eviten el pagament de l'impost de matriculació, un gravamen desqualificat per una resolució de la UE perquè només era aplicat a Espanya fins que ahir el Govern començà el procés d'eliminar-lo".
Syrett es mostrava especialment il·lusionat "perquè ara mateix Balears estava perdent una oportunitat única. Tenim les instal·lacions, els professionals que pinten, que arreglen la maquinària, i resulta que no poden treballar perquè aquestes embarcacions fugen d'aigües espanyoles, i tampoc no vénen a fer la hibernació, que és una veritable font d'ingressos".

Espanya té 7.880 quilòmetres de costa i 368 ports esportius, alguns dels quals de primer nivell. En el cas de Port Adriano, una empresa participada per Aguas de Barcelona, va ser una important inversió no exempta de controvèrsia, ja que va provocar un important impacte visual quan es va construir, com a ampliació del port existent al Toro. Avui, aquella gran inversió no ha aconseguit encara atreure els grans iots, en part perquè les empreses que els lloguen no volen operar a Espanya pel seu règim fiscal. "Podríem ser una destinació de primer ordre. Esperam que això canviï", afirma Syrett. "Cada turista nàutic multiplica per nou el desemborsament d'un de convencional. Deixarien més de 3.000 milions d'euros l'any", afegeix.

Leer noticia completa en Ara Balears.

No hay comentarios:

Publicar un comentario